Els hackers turmenten els somnis de molts propietaris de petites empreses: tres de quatre pimes, consideren que en cas de rebre un ciberatac, no podrien continuar oberts. A diferència de les grans corporacions, les petites operacions, generalment manquen d’equips de seguretat dedicats o eines avançades de detecció d’amenaces. Tots aquests factors els converteixen en objectius temptadors pels criminals.
Ser víctima d’un ciberatac no és una raresa: qualsevol empresa, pot estar en el punt de mira. L’important no és sols prevenir, sinó també saber reaccionar amb rapidesa i eficiència quan succeeix l’incident. A continuació, t’expliquem com identificar el que està passant, com actuar per contenir els danys i recuperar-te amb un major impacte possible.
Segons dades recents, el 60% de les pimes que pateixen ciberatacs greus, no aconsegueixen sobreviure sis mesos després.
A Espanya, prop del 44% de les pimes han experimentat almenys un atac informàtic en l’últim any.
Aquestes dades subratllen la urgència de comptar amb protocols clars i recursos preparats.
Doncs, i que has de fer quan estàs sent víctima d’un atac?
- Identificar que està passant.
Abans d’actuar, has de tenir claredat sobre la magnitud i la naturalesa de l’atac:
- Es tracta de ransomware (xifrat de dades i exigència de rescat)?
- Fuga o robatori de dades (clients, informació financera, propietat intel·lectual)?
- Accés extern no autoritzat?
Per això, revisa registres de correu electrònic, logs d’accés, activitat a la xarxa o dispositius inusuals. També és moment d’activar el teu equip de respostes d’incidents (intern o extern) i obrir una “línia de comunicació continua” entre tots els implicats per compartir informació a temps real.
Una detecció prematura pot marcar la diferència.
2. Contenir l’amenaça.
Un cop identificat l’incident, és vital actuar ràpidament per impedir que l’atac s’expandeixi:
- Reinicia o canvia totes les contrasenyes crítiques (administradors, accessos remots).
- Aïlla tots els dispositius i servidors compromesos (desconnectats de la xarxa).
- Bloqueja adreces IP malicioses conegudes o xarxes sospitoses.
- Suspèn els comptes compromesos temporalment.
- Aplica firewalls temporals, restriccions geogràfiques o segmentació de xarxa.
- Si tens backups segurs, canvia l’operació de sistemes nets mentre s’investiga.
- En casos greus, pot ser necessari deixar els sistemes fora de línia fins a la seva neteja completa.
Segons els experts, “les primeres hores són fonamentals per contenir l’amenaça i prevenir un impacte a llarg termini”.
Improvisar enmig de la crisi sempre agreuja el dany.
3. Avaluar l’abast i quantificar el dany
Un cop l’amenaça està continguda, és essencial conèixer que s’ha vist afectat i quant:
- Quina informació ha estat compromesa (clients, treballadors, propietat intel·lectual).
- Risc per tercers (clients, socis) si les seves dades també han estat filtrades.
- Quins sistemes han quedat inservibles o alterats.
- Costos estimats (operatius, legals, reputacionals).
Aquest pas és clau per prendre decisions posteriors, com si pagar un rescat (tot i que generalment no es recomana pagar, ja que no garanteix la recuperació ni evita fuges posteriors).
4. Notificar a les parts afectades i autoritats.
La transparència és fonamental, especialment quan les dades personals estan involucrades:
- A Espanya, tens 72 hores de termini per notificar la bretxa a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) quan aplica la normativa de protecció de dades.
- També s’ha de comunicar a autoritats competents, com la Policia, la Guàrdia Civil o la Brigada d’Investigació Tecnològica.
- Si la teva empresa o entitat opera a Catalunya, pots contactar directament amb l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que ofereix un servei especialitzat de resposta davant d’incidents: el Catalonia-CERT.
- Telèfon: 900112444
- Correu: cert@ciberseguretat.cat
- Aquest centre actua com a punt de contacte i suport tècnic en cas de ciberatac, ajudant a contenir l’incident, analitzar-lo i recuperar la normalitat. També orienta sobre els passos legals i de notificació posteriors.
- Informa als clients, treballadors i socis amb un missatge clar: que ha passat, quines dades poden estar afectades, les mesures que s’han pres i com poden protegir-se.
- Ofereix suport addicional si és possible (per exemple, vigilància en crèdit, assistència tècnica).
- Compleix els terminis legals de notificació segons la normativa espanyola i europea (RGPD, Directiva NIS/NIS2).
No reportar una bretxa pot suposar sancions importants. A més, amagar-la pot deteriorar molt més la reputació de l’empresa.
5. Recuperació i reconstrucció.
Un cop passat el xoc inicial, s’ha de reconstruir i enfortir:
- Restaurar des de còpies de seguretat netes (assegurant que no estan infectades).
- Verificar que no hi ha codi maliciós romanent mitjançant auditoria o anàlisi forense.
- Enfortir les defenses (pegats, actualitzacions, segmentació en xarxa, eines de detecció d’intrusions).
- Realitzar proves de penetració per comprovar que les noves mesures resisteixen atacs.
- Elaborar un informe complet de l’incident, lliçons apreses i actualitzar el pla de resposta.
- Recuperar la confiança dels clients i mercat informant de les millores implantades.
L’objectiu: no sols retornar a l’estat anterior, sinó sortir-ne més resistent (el que s’anomena com a ciberresiliència).
6. Preparació futura i prevenció.
Per reduir la possibilitat que succeeixi de nou:
- Plans de gestió d’incidents: tenir un protocol clar amb rols, fluxos de decisió i simulacres periòdics.
- Conscienciació i formació: els errors humans (phishing, contrasenyes dèbils) són de les causes més freqüents d’atacs.
- Sistemes de monitoratge i detecció anticipada: logs, anàlisi de tràfic, alertes automatitzades, intel·ligència d’amenaces.
- Còpies de seguretat robustes i aïllades: que els backups estiguin fora de línia o en ubicacions separades perquè no siguin afectades en un atac generalitzat.
- Polítiques d’accés mínim i segmentació en xarxa: que cada usuari tan sols tingui accés al necessari i separades perquè no siguin afectades en un atac generalitzat.
- Ús d’eines madures en seguretat: firewalls, antivirus d’última generació, EDR (detecció i resposta d’endpoints), solucions de cibseguretat.
- Col·laboració amb experts i CERT: a Espanya, el INCIBE (Institut Nacional de Ciberseguretat) és un punt de referència en suport i assessorament per empreses públiques i privades.
- Estigues al dia amb les regulacions: la nova directiva europea NIS2 exigeix temps de notificació més exigents i responsabilitats més àmplies per les empreses.
Casos reals a Espanya
- Aquest octubre, Mango va patir un ciberatac que va exposar noms, telèfons i correus electrònics de clients, tot i que l’empresa va assegurar que no es va accedir a les dades bancàries o documents d’identitat.
- Tendam va patir una filtració de 720 GB de dades i va exigir un rescat de 800.000€.
- A Espanya es van comptabilitzar més de 100.000 atacs l’any 2024, amb un increment del 300% en l’última dècada, el que va motivar al govern a aprovar un pla de seguretat amb 1.157 milions d’euros.
- Espanya és el cinquè país més afectat per ransomware del món, segons informes recents de S21sec.
Aquests exemples demostren que fins i tot les grans marques no estan exemptes, i contínuament reforcen la seguretat per estar preparats.
Consulta la informació més extensa: Tu negocio ha sido hackeado: cómo minimizar el daño – National Cybersecurity Alliance
I descobreix que va passar amb:
Mango: Mango sufre un ciberataque con acceso a nombres o teléfonos de clientes | Economía | EL PAÍS
El pla de seguretat del govern: El Gobierno aprueba un plan de 1.157 millones para reforzar la ciberseguridad | España | EL PAÍS
Informe S21sec: España escala hasta el quinto lugar de países con más amenazas de ransomware en 2024 | EscudoDigital
